Cal trobar fórmules per interrompre aquest cercle viciós i, al meu parer, una alternativa consisteix a aprofundir en els continguts (contra l'obsessió pedagògica per la metodologia) i fer-los permeables al pluralisme que, precisament, reclamen les nostres societats democràtiques i els projectes d'integració política, econòmica i cultural que, al segle XXI, proporciona el fabulós avenç tecnològic en les comunicacions.

molt Renaixement italià, molt Shakespeare, molt Romanticisme alemany i molta Revolució Francesa.

encara cal anar més enllà.

que transcendeixin el marc de la civilització occidental,

ENS VANTEM D'UNA RETÒRICA QUE predica la igualtat de consideració dels fenòmens culturals, el respecte per la diversitat, l'interès pels relats històrics i religiosos d'altres pobles, però els nostres programes educatius continuen engabiats en l'etnocentrisme.

PENSO QUE LA globalització comporta una allau d'oportunitats d'intercanvi cultural

Tenim precedents il·lustres:

Ramon Llull,

Joan Mascaró,